Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
esparter
Història
Menestral que treballava l’espart.
Els gremis d’esparters eren molt importants al País Valencià El gremi de València —amb primeres ordinacions datades del 1373— era unit amb el d’espardenyers espardenyer el 1863 es transformà en Societat Industrial i Filantròpica Tenien fama els esparters d’Alacant corders d’espart, Crevillent, Asp i Bétera A Barcelona els esparters eren representats al Consell de Cent des del s XV formaven la confraria de Sant Bernardí de Siena, una corporació forta i activa amb mestres rics, que fruí de cohesió interna fins el 1831 conservà la pràctica gremial del repartiment de la primera…
cova

Coves, habitatges excavats a la roca
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Construcció i obres públiques
Habitatge normalment unifamiliar constituït per un conjunt d’habitacions excavades totalment o parcialment a la roca.
Als Països Catalans, aquest tipus d’habitatge ha estat tradicional en algunes poques poblacions del Principat Abella de la Conca i de les Balears habitatges temporers de la platja de son Bou, a Menorca i d’algunes zones del País Valencià, com a la vora occidental de l’Horta Benimàmet, Paterna, on les coves arribaren a formar barriades senceres tenien un corral descobert a la part posterior i fumerals troncocònics, tot pintat de blanc Les més antigues daten del s XVIII A Cullera, la major part de les coves eren construïdes al vessant de la muntanya i tenien una part anterior edificada en forma…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
giràfids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants.
De dimensions grosses o mitjanes 2-3 m de llargària, de coll llarg o molt llarg 1-2 m, amb una alçada a la creu 1,50-3,70 m superior a la del llom, amb dos dits a les potes i amb el cap proveït de banyes, petites i recobertes per la pell, en un nombre variable Inclou la girafa i l'ocapi La longitud del coll ha estat una resposta adaptativa a les condicions especials de la sabana africana per contra, la major part de les formes fòssils tenien una longitud de coll normal Durant el Miocè inferior i mitjà d’Àfrica, els giràfids experimentaren una forta diversificació, similar a la dels…
festa de moros i cristians

Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes distints Se…
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…
ferrocarril

Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…