Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
esteve
Història
Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.
Aquesta àmplia confederació es formà durant els segles XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al segle XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del segle XVI i al principi del XVII Al segle XVIII integraven la…
velòdrom
El velòdrom d’Horta, a Barcelona, d’Esteve Bonell i Francesc Rius (1983)
© Fototeca.cat
Esport
Construcció adequada per a les curses de velocípedes.
És format per una pista ellíptica, generalment d’un perímetre o corda de 400, 333 i àdhuc 250 m, amb les corbes peraltades i el sòl de ciment, asfalt, fusta o terra batuda
mandreter
Història
Menestral que confeccionava mandrets.
A Barcelona, els mandreters formaven part de la confraria de Sant Esteveesteve
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
frener | frenera
Història
Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions
protomàrtir
Religió
El primer dels màrtirs, en sentit cronològic.
Hom aplica el terme comunament a Esteve
broquerer
Història
A la baixa edat mitjana, el qui fabricava broquers.
Els broquerers constituïren durant el s XV i l’inici del s XVI una branca important dels armers i els arnesers A Barcelona formaven part de la confraria de Sant Esteve
quartera de sembradura
Física
Mesura agrària molt emprada a Catalunya, de valor variable segons les comarques.
A Barcelona val 1/2 mujada 24,48 a La quartera nova és de 1500 canes quadrades 36,27 a a molts llocs val 1225 canes quadrades 29,77 a i a altres 1200, 1012 1/2 o 1600 La quartera de terra és pròpia de la Vall d’Aran 6,77 a, la quartera de puny , de Sant Esteve d’En Bas 29,77 a, i la quartera de vinya , del Vallès 36,72 a
pessebre vivent

Escena d’un pessebre vivent a Castell d’Aro
Fototeca.cat
Folklore
Art
Teatre
Escenificació del naixement de Jesús segons els evangelis de Lluc i Mateu, feta amb actors i aprofitant un paratge rústic, un monument arquitectònic o un indret orogràficament espectacular.
El primer fou el d’Engordany Andorra, iniciat per Esteve Albert, i ha estat continuat per altres, els més coneguts dels quals són els de Castell d'Aro 1959, Corbera de Llobregat 1962, l’Espluga de Francolí 1964, els Prats de Rei 1972, Martorelles 1976, Sant Guim de la Plana 1982 i Sant Pere de Ribes 1989 Les representacions tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina