Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or borgonyona del duc Felip el Bo (1419-67) del pes d’un ducat (3,6 grams).
Era anomenada també chevalier d’or pel tipus de l’anvers la figura del duc armat i a cavall, que continuava la iconografia del franc à cheval i de l' alfonsí d’or
felip
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels reis Felip com a ducs de Milà, d’un pes de 27,7 grams, també coneguda amb el nom d’escut
.
felip tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent dels Països Baixos encunyada a gairebé totes les seques d’aquelles províncies en temps de Felip II de Castella, amb un pes de 34,27 grams i llei de 20 quirats; tenia uns 28,5 grams de metall fi.
Coneguda també amb els noms d' écu Philippe i Philipsdaalder
herba del pastell
Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada per tal d’obtenir una matèria colorant blava
ral
Anvers i revers d’un ral català a nom del rei Felip de Borbó, encunyat a Barcelona l’any 1705
© Fototeca.cat
centè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or castellana, encunyada per Felip III, Felip IV i Carles II a Segòvia, amb un valor de cent escuts.
educació de príncep
Història
Literatura
Als s. XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seva educació moral i política com a cap d’un estat modern.
L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep FelipFelip II, de qui era conseller
llei sàlica
Història
Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.
D’origen sàlic franc, fou invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X 1316 Vigent també a la corona catalanoaragonesa, fou introduïda a la corona d’Espanya per Felip V d’Espanya 1713 Carles IV intentà d’anullar-la, bé que les corts reunides pel seu president Campomanes el 1789 en declararen la vigència Fou suprimida per Ferran VII en la Pragmàtica Sanció del 20 de març de 1830, fet que motivà la primera guerra Carlina