Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fibla
Física
Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes, equivalents a 220.000 litres/24 hores.
La fibla grossa era igual a 500 plomes, o sigui, a 1100000 litres/24 hores
fibla
Construcció i obres públiques
Agronomia
Obertura que hom fa en una séquia, presa, etc, per treure’n aigua.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer, de cos cilíndric o prismàtic, de punta cònica, acerada en els de ferro, i cap pla sobre el qual hom percut manualment, amb un martell, o mecànicament, en la punxonadora, per tal de fer forats, marcar els punts on cal foradar, etc.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer que té en un dels seus extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem manualment o mecànicament, la dita figura.
És emprat per a fabricar tipus d’impremta, per a encunyar moneda i en aquest cas és anomenat encunyador , etc
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro que consisteix en una tija cònica punxeguda proveïda de mànec de fusta, de plàstic, etc., emprat per a fer forats a la pell, al cuir, etc.
teula
Física
Antiga mesura per a cabals d’aigua.
A Barcelona equivalia a la fibla, mentre que al Camp de Tarragona equivalia a 80 plomes
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això…
fassera
Agronomia
Al Segrià i a l’Urgell, fibla o ramal d’una séquia que passa per un tros de terra i serveix per a regar els bancals.
atletisme
Competició de salts d'alçada al camp del Barcelona Football Club (entre el 1925 i el 1935)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…