Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de…
galera
Transports
Cotxe per al transport de viatgers, el més gros d’aquesta mena de vehicles.
Podia portar fins a cinquanta-quatre passatgers i, a més, el majoral i el sagal El buc del carruatge era format per quatre departaments davantera, berlina, cupè i cambra o departament interior els tres primers amb quatre seients cadascun, i el darrer, amb dos seients laterals A la part superior, coberta per una lona, hi havia, damunt la davantera i la berlina, dos seients la banqueta i la contrabanqueta , i la resta era destinada a l’equipatge La galera anava tirada per vuit o onze animals en dos o tres grups de tres i el de davant de dos També podien anar-n'hi nou dos grups de…
galera

Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
galera
Disseny i arts gràfiques
Planxa de fusta, zinc o ferro tancada per tres costats amb llistons, dos dels quals sobresurten una mica més que la planxa.
És emprada per a dipositar-hi les ratlles i els quadrats que hom compon per tal de fer el motlle
galera
Presó de dones.
pena de galera
Història del dret
Pena consistent a remar com a forçat en les galeres reials, que esdevingué molt freqüent durant el segle XVI.
Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria
galera de pes
Transports
Galera de gran port que es dedicava a fer viatges entre dues poblacions fixes.
galer | galera
galer | galera
Folklore
Paborde, persona que té cura dels diversos actes d’una festa major o d’una festa de carrer.
xurma
Història
Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots.
Constituïa la categoria més baixa de la dotació d’una galera, i representava més del 60% del total de la gent embarcada La seva feina, a mar, era de remar