Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
cova
Cova amb estalagtites i estalagmites a les Muntanyes Guadalupe
© Corel / David Bunnell
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina el component horitzontal.
La majoria es formen a conseqüència de la dissolució de la roca per l’aigua carst Les roques on es desenvolupen són sedimentàries la majoria ho fan en roques carbonatades, principalment calcàries, tot i que poden estar metamorfitzades en marbres d’altres roques on abunden són als conglomerats de ciment calcari, als guixos, les sals i els gresos Les coves corresponen a la zona en què les aigües subterrànies formen el mantell freàtic, i es desplacen més o menys horitzontalment La majoria de coves actuals són restes de zones inundades antigues en què el nivell freàtic ha baixat i ara són seques…
batuda
Història
Prestació personal que consistia en el servei en prats, sembrats i vinyes a què estaven obligats els pagesos de remença en terres explotades pel senyor.
Fou abolida per la sentència arbitral de Guadalupe de l’any 1486
enterca
Història
Dret català
A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença.
Fou un dels mals usos expressament prohibits en la sentència arbitral de Guadalupe 1486
eixorquia
Història del dret
A Catalunya, a l’edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l’herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no.
Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II de Catalunya-Aragó
vi de trascol
Història
Tribut de vi que en trascolar havia d’ésser lliu- rat pel pagès al senyor feudal.
Era un dels mals usos que foren abolits en la pragmàtica donada per Ferran II de Catalunya-Aragó l’any 1486 sentència arbitral de Guadalupe
bolfa
Història del dret
Ús, existent al segle XV, en virtut del qual l’encarregat, arrendatari o emfiteuta d’un molí fariner de destret baronial, ultra cobrar els drets corresponents a la molta, retenia una part de la farina produïda del gra que li portava el vassall del terme.
Persistí encara després de la sentència de Guadalupe 1486 en algunes localitats, com a Blanes, on era pagat pels habitants de la vila, però no pels forasters
tragina
Història
Dret català
Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
Com un mal ús fou exigida a vegades per senyors de masos o bordes als pagesos que hi eren fixats, mal ús que fou abolit per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486
dret de cuixa
Història del dret
Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament (ius primae noctis).
Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral
alberga
Història del dret
Dret que tenia el sobirà o senyor d’allotjar-se (amb el seu acompanyament o seguici) a la casa d’un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria l’esmentat allotjament.
Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486