Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
improperis
Cristianisme
Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí, però amb paral·lels en altres tradicions, que són com uns retrets de Déu al seu poble.
Basada en texts bíblics, una forma molt semblant d’improperis apareix en l’homilia pasqual de Melitó de Sardes s II
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al segle V
lloctinent general
Història
Del segle XV al XVIII, oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…