Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
vulcanisme
Aspecte de la regió volcànica d’Olot (vulcanisme)
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…
lapil·li
Mineralogia i petrografia
Producte volcànic format per fragments de lava, arrodonits o irregulars, d’un volum entre el d’un pèsol i el d’una nou.
Abunda a la regió volcànica d’Olot
greda
Mineralogia i petrografia
Escòries piroclàstiques de projecció volcànica de mides inferiors als 64 mm, incoherents, negres, brunes o rogenques.
Terme emprat especialment a la regió volcànica d’Olot
feixa
Física
Antiga mesura agrària de superfície de valor imprecís estesa per certes comarques (Garrotxa, Gironès, Ripollès, etc), equivalent a 1/12 o a 1/16 de quartera.
Així, a Camprodon equivalia a 2,0507 o 1,538 àrees, respectivament, i a Olot, a 2,481 o 1,860 àrees
olosità | olositana
Història
Individu d’un poble preromà de Catalunya, desconegut fins fa poc, ja que no és citat a les fonts grecoromanes, descobert a través d’unes inscripcions sobre plom trobades a Empúries.
Del text es desprèn que era un poble veí dels indigets, i a causa de la relació del nom amb Olot, hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa
clarissa de la Divina Providència
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.
El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses
campaner | campanera
Oficis manuals
Persona que fabrica campanes.
En els seus orígens, l’ofici de fabricant de campanes era vinculat estretament al de courer No arribà a formar gremi independent, bé que la fabricació de campanes s’especialitzà com a indústria pròpia El 1906 als Països Catalans encara funcionava una fàbrica de campanes a Olot i una altra a Vic Les cases més importants del món foren la Morez a França, la Taylor a Anglaterra, i la Díez a Palència Castella, fundada el 1857
escloper | esclopera
Oficis manuals
Persona que fabrica esclops.
Als Països Catalans ha tingut tradició la indústria dels esclops de la Garrotxa Olot, Argelaguer, Castellfollit de la Roca, Besalú, de caire familiar, i també n'hi hagué a Vic i a Berga hom emprava fusta de pi, més calenta, però fou substituïda per la de pollancre, més lleugera Els esclopers, en colla, plantaven els bancs de buidar als boscs durant el bon temps Hi hagué també obradors mecànics, especialment a l’Alt Empordà Figueres, Bellcaire
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina