Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de la copa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
patge
Criat jove per a acompanyar els amos, assistir a les avantsales, servir a taula, etc.
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom…
home d’armes
Història
Guerrer que en els exèrcits medievals anava amb dos o tres arquers, un escuder, un patge i un vailet.
sota
Sota del coll d’oros
Jocs
En cada coll del joc de cartes, la superior al nou i inferior al cavall, que porta estampada una figura de patge.
pillard
Història
Servent que, a més del patge, seguia el cavaller a les batalles i tenia el càrrec de recollir les despulles dels contraris vençuts.
cambra
Història
Sala o conjunt de sales d’una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort, accessibles només a determinats oficials i servidors ( mestre de cambra, gentilhome de cambra, ajudant de cambra, cambrer, patge,
etc), als ambaixadors, etc.
novel·la
Literatura
Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic,…