Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
paradella alpina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 80 cm d’alt, de fulles grans, blanes, cordiformes a la base i portades per un llarg pecíol caniculat, flors hermafrodites en inflorescències ramoses i denses, de color verdós o un xic rogenc, i de fruits en núcula valvada.
És nitròfila i es troba a l’alta muntanya
paradella crespa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades i crespes, d’inflorescència panicular fastigiada i de fruits amb valves grosses.
És comuna en conreus i llocs ruderals humits
paradella conglomerada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, d’inflorescència laxa i de fruits amb valves petites i enteres.
Es fa vora corrents d’aigua i en llocs humits
agrelleta
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’agrella, però més petita, de la família de les poligonàcies.
Viu en herbeis de sòls àcids, sovint sorrencs
badola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, molt ramificada, baixa, de fulles triangulars sagitades de sabor àcid i flors verdoses agrupades en panícula.
Viu a les pedrusques de muntanya és freqüent als Pirineus Havia estat emprada antigament com a verdura
paradella mollerosa
Paradella mollerosa
Arístides Martín Salas
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles lanceolades o panduriformes, d’inflorescència panicular oberta i de fruits amb valves dentades.
Creix a les vores de camins i en indrets ruderalitzats
agrella
Agrella
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màxima d’uns 40 cm.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
romàs
Botànica
Gènere d’herbes d’anuals a perennes, de la família de les poligonàcies, amb fulles alternes i ocreades, amb flors hermafrodites o unisexuals, anemòfiles, disposades en inflorescències simples o ramificades, i amb fruits en núcula, proveïts de tres valves d’origen periantal.
poligonàcies
Botànica
Família de poligonals n núcula.
És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig Polygonum alpinum caganiu Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es…