Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
cambra de Schmidt
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Tipus de telescopi construït per B. V. Schmidt i proveït d’un mirall esfèric, amb el qual hom evita l’aberració esfèrica i alhora obté unes imatges intenses i clares en un camp relativament gran.
L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides
síndrome de Schmidt
Patologia humana
Insuficiència tiroidal i suprarenal, per tiroïditis limfocitària crònica i malaltia d’Addison no tuberculosa.
Hom suposa que és deguda a una endocrinopatia de base immunològica
reacció de Schmidt
Química
Reacció de degradació d’àcids carboxílics, apropiada per a la síntesi d’amines primàries.
Hom la porta a terme agitant una solució d’un àcid carboxílic en sulfúric concentrat, amb una solució clorofòrmica d’azidur d’hidrogen àcid hidrazoic Dóna rendiments superiors a les reaccions de Hofmann i de Curtius, però té l’inconvenient de la perillositat de l’azidur d’hidrogen
síntesi de Kolbe-Schmidt
Química
Reacció de formació d’hidroxiàcids aromàtics, per carboxilació dels fenolats metàl·lics amb diòxid de carboni a alta temperatura.
ortogonalització de Gram-Schmidt
Matemàtiques
En un espai vectorial de dimensió finita n i dotat d’un producte intern <, >, procés que permet d’obtenir una base ortogonal {w1,...,wn} a partir d’una base qualsevol {v1,...,vn} de l’espai.
El procés consisteix a fer w 1 = v 1 , i, per a k ≥2, el k -èsim vector és donat per l’expressió La base formada pels vectors w i /∥ w i ∥, i =1,, n , és una base ortonormal El procés que determina aquesta base, procés que és la combinació de l’ortogonalització de Gram-Schmidt i d’una ortonormalització, és anomenat ortonormalització de Gram-Schmidt
condensació de Claisen-Schmidt
Química
Crotonització d’aldehids aromàtics (o d’uns altres aldehids sense hidrogen en posició α) amb aldehids alifàtics o cetones, en presència d’àlcali, per a donar aldehids o cetones insaturades; n’és un exemple l’obtenció de la benzalacetofenona:
.
camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
asfèric | asfèrica
Física
Dit d’una superfície no esfèrica, especialment de les superfícies de lents o bé miralls la forma dels quals difereix lleugerament de l’esfèrica i que hom acostuma a emprar per a reduir les aberracions.
Són superfícies asfèriques, per exemple, les dels miralls parabòlics per a telescopis i els objectius Schmidt
condensació
Química
Reacció en la qual s’uneixen les dues molècules reaccionants, sovint en presència de catalitzadors -amb formació d’aigua- o d’altres substàncies.
Entre les més conegudes hi ha la condensació de Claisen-Schmidt, la reacció de Friedel i Crafts i la reacció de Gattermann-Koch
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…