Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
abissini | abissínia
abissini | abissínia
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del nord-est, del qual ha pres nom Abissínia.
D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš
abissini | abissínia
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
òrix

Exemplar d’òrix
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants
, de la família dels bòvids, de dimensions mitjanes o grans, formes massisses i banyes llargues i primes.
Inclou l' òrix comú Oalgazel , de banyes lleugerament arquejades i que habita a la regió sahariana, l' òrix blanc Oleucoryx , que habita a l’Aràbia i a l’Iraq i és en perill d’extinció, i l' òrix beisa Obeisa o beisa d’Abissínia
cudú

Cudú mascle
CC0
Mastologia
Artiodàctil de la família dels bòvids que es caracteritza per les banyes, d’aspecte helicoidal, acabades en punta.
Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries
raça etiòpida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els caràcters antropològics de la qual constitueixen una transició entre els de les races negres i les blanques: la pell molt fosca, el cos esvelt, les espatlles amples, els malucs estrets i els membres llargs i prims són característiques pròpies dels negres; els cabells són arrissats i la fisonomia és semblant a la dels euròpids: cara ovalada, nas recte i poc ample, llavis fins i mentó sense prognatisme.
L’estatura és bastant alta 1,65 a 1,70 m Els pobles etiòpids habiten al massís d’Abissínia galles i amhares i Somàlia somalis i danakils s’estenen al nord per la vall de Nil nubis, i pel sud arriben fins al nord del Sudan massais, nandis i suks També són inclosos en la raça etiòpida els fulbes, poble nòmada que s’estén des de l’Atlàntic fins al llac Txad
sabeu | sabea
Història
Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia