Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
acromegàlia
Patologia humana
Malaltia originada per l’existència d’un tumor hipofisiari productor de l’hormona del creixement, el qual ha aparegut a l’edat adulta.
És un trastorn d’evolució lenta que es caracteritza generalment per la creixença de les mans, els peus, la mandíbula i, en general, de totes les parts distals A més, s’acompanya de diabetis i altres afeccions neurològiques i osteoarticulars
bromocriptina
Farmàcia
Química
Derivat semisintètic de l’ergocriptina, alcaloide del sègol banyut.
A causa d’una acció dopaminèrgica inhibeix la secreció de la prolactina, hormona luteòtropa, alliberada pel lòbul anterior de la hipòfisi Així mateix, té acció sobre l’hormona del creixement Terapèuticament és emprada per a suprimir la secreció làctia i per al tractament de l’acromegàlia i de la malaltia de Parkinson
osteoporosi
Patologia humana
Afecció caracteritzada per un aprimament de les trabècules i de la membrana cortical dels ossos, amb eixamplament dels espais medul·lars.
Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal
octreotida
Anàleg sintètic de la somatostatina.
Té les seves mateixes accions inhibidores de la secreció de l’hormona del creixement i diverses hormones gastrointestinals i pancreàtiques, però d’efecte més prolongat Està indicada en adenomes hipofisiaris secretors d’hormona del creixement acromegàlia que recidiven després de la cirurgia o no són subsidiaris d’intervenció quirúrgica Millora els símptomes provocats per tumors endocrins secretors d’hormones gastrointestinals o pancreàtiques vipomes, glucagonomes, gastrinomes, insulinomes i tumors carcinoides, en disminuir-ne la secreció hormonal Pel fet de reduir la secreció…
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…
diabetis secundària
Patologia humana
Diabetis ocasionada per altres malalties com l’hemocromatosi, l’acromegàlia, la malaltia o síndrome de Cushing, el feocromocitoma, l’hipertiroïdisme i certes pancreopaties.