Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’…
armari raconer
Tecnologia
Armari, no necessàriament triangular, que s’adapta a un racó de l’hatació.
displàstic | displàstica
habitud
Psicologia
Disposició relativament estable tendent a reproduir els mateixos actes i assolida per l’experiència.
L’habitud adapta l’ésser al món i a les variacions del medi ambient, enriqueix el caràcter i crea noves aptituds
termoretràctil
Dit d’un tipus de tub flexible que serveix, a manera de funda, per a protegir els connectors electrònics.
Gràcies al material de què és fet, es contrau quan es tracta amb aire calent, i s’adapta perfectament a la mida i la forma dels connectors
empedrat
Construcció i obres públiques
Paviment constituït per pedres de forma i dimensions variables.
Per la seva duresa i el seu manteniment econòmic l’empedrat és utilitzat en curts trajectes de molt de trànsit o bé com a base per a un paviment de més qualitat Per la seva discontinuïtat s’adapta millor als moviments del terreny
bonet
Indumentària
Capell petit de quatre becs utilitzat per eclesiàstics, graduats, etc.
El bonet és un capell sense ales, generalment confeccionat amb una matèria flexible, que s’adapta totalment o en la seva part inferior al crani Apareix ja a l’època antiga en diverses civilitzacions A l’Europa occidental el seu ús començà d’estendre's a la baixa edat mitjana
bestiar boví
Bestiar boví
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Bestiar integrat per bous, vaques i vedells, i en general per qualsevol representant domèstic de la subfamília dels bovins; des del punt de vista de la ramaderia, és el bestiar més important.
S'adapta a diferents tipus d’explotació intensiu o totalment estabulat, extensiu o en règim de pastura, i mixt o semistabulat L’alimentació d’aquest bestiar es basa en farratge verd o ensitjat i en pinsos composts Les malalties més freqüents que pateix són la glossopeda, la brucellosi, la mastitis i la tuberculosi
mular
Mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
bestiar cabrú
Ramaderia
Bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.
El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda