Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
algutzir
Història
Oficial encarregat de fer complir la llei i de l’administració de justícia, en nom del rei o de les constitucions.
Les Ordinacions de Pere III el Cerimoniós 1344 preveien dos algutzirs de cort que en causes menors podien pronunciar sentències interlocutòries
algutzir
Dret administratiu
Funcionari municipal inferior executor dels manaments de l’ajuntament, de l’alcalde, etc.
algutzir
Dret processal
Oficial inferior de justícia que executa les ordres del tribunal que serveix.
Actualment, és anomenat agent judicial
ganxo de sequier
Agronomia
Instrument per a fer moure les parades o fustes que tanquen les preses.
És utilitzat per l’algutzir del Tribunal de les Aigües de València com a signe d’autoritat
governador
Història
Dret català
Funcionari reial delegat del governador general de la corona catalanoaragonesa en un territori determinat o governació.
A partir de mitjan s XIV aquest terme tendí a substituir el de procurador, fins al punt de suplantar-lo del tot A Aragó fou anomenat regent l’ofici de la general governació , i al Principat, als regnes de València i de Mallorca i a Sardenya, portantveus de general governador, governador general o simplement governador Aquest càrrec fou instituït, sembla, a Sardenya el 1323 per l’infant Alfons, i s’anà generalitzant als altres estats de la corona a partir del 1344, que foren creats governadors a les governacions de Saragossa, Serrania, Osca, Barcelona, Lleida, Girona, comtats de Rosselló i…
assessor
Història
Oficial de creació reial (s XIV) i que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cada un dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa.
Havia d’ésser natural del regne, jurista expert en furs i en dret, i era elegit entre els doctors de l’audiència i els lloctinents de la cort de justícia pel Consell Suprem d’Aragó prèvia proposta d’una terna per part del lloctinent Era considerat el segon càrrec en categoria de l’administració de justícia en cada un dels regnes, i fins i tot podia presidir l’audiència Desaparegué amb els decrets de Nova Planta
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…