Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aloer | aloera
Història
Senyor de cases, terres o masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.
Si les cases o els masos aloers radicaven dins el terme d’un castell o jurisdicció, encara que fossin lliures de prestacions, llurs senyors havien de donar fermances, jurament i homenatge que, en cas de guerra, no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on existien
mas aloer
Història del dret català
Mas que depenia d’una casa aloera o d’un senyor aloer (s. XIII-XV).
franquer | franquera
quadra
Història del dret
Districte especial dins el terme d’un castell termenat (i, per generalització, també dins d’una demarcació de jurisdicció reial), centrat en una força, torre o domus (existent o desapareguda), però a diferència de la simple casa aloera, amb jurisdicció separada territorialment de la del castell.
El senyor de quadra era generalment un aloer, i encara que, com a tal, era lliure de tot domini superior per raó de la propietat i de qualsevol prestació i era sovint exclòs de la host, havia de donar fermances, jurament i homenatge que en cas de guerra no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on radicava Aquestes jurisdiccions inferiors, els graus de les quals no eren sempre els mateixos, podien ésser creades pels barons dels castells termenats o dimanar de privilegi o investidura del sobirà Eren també anomenades quadre o quadró
casa aloera
Història
A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer, que acostumava a ésser un cavaller o donzell.
No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del castell
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural