Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
rosalia alpina
Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
paradella alpina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 80 cm d’alt, de fulles grans, blanes, cordiformes a la base i portades per un llarg pecíol caniculat, flors hermafrodites en inflorescències ramoses i denses, de color verdós o un xic rogenc, i de fruits en núcula valvada.
És nitròfila i es troba a l’alta muntanya
resplendor alpina
Meteorologia
Fenomen òptic que s’esdevé als cims i a les planes nevades situats a la banda oposada al sol, abans de l’alba i després de la posta, a manera de crepuscle i amb coloracions que van del roig brillant al gris rogenc segons les fases del fenomen.
Desapareix quan el sol és a 5 o 6 sota l’horitzó, tot difuminant-se en la llum crepuscular general
espeleologia alpina
Espeleologia
Modalitat d’espeleologia consistent en l’exploració de cavitats d’alta muntanya.
territ variant
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 18 cm, que és de color bru rogenc tacat de negre, amb el ventre blanc i una grossa taca negra al baix pit.
A l’hivern, és gris brunenc amb el ventre blanc Habita a la meitat N d’Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú a l’hivern i ocell de pas durant les migracions, als Països Catalans
soldanel·la
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 12 cm d’alçada, d’arrel fibrosa, de fulles totes radicals, orbiculars o reniformes, lleugerament fistonades, de color verd fosc, llargament peciolades.
De flors blaves o violades, amb la corolla campanulada i laciniada, penjants en umbelles pauciflores, i de fruits capsulars Es fa en prats i en roquissars dels Pirineus
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
ginebró
Ginebró
Malcolm Storey (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit; és una subespècie nana de la família de les cupressàcies.
Es fa només a l’alta muntanya
armèria
armèria ( Armeria alpina )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya