Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
escala de tons
Música
Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.
Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una emfasització d’alguna…
eritroxilàcies
Botànica
Família de l’ordre de les gruïnals, formada per unes 200 espècies tropicals, sobretot sud-americanes.
Són plantes llenyoses, de fulles alternes enteres, de flors actinomorfes pentàmeres i de fruits drupacis El gènere més conegut és l' eritròxil
dil·leniàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns 18 gèneres que apleguen més de 500 espècies d’arbres, arbusts o lianes propis de les regions tropicals.
Presenten fulles alternes enteres o dentades, flors pentàmeres hermafrodites o a vegades unisexuals i fruits capsulars o bacciformes Algunes dilleniàcies són cultivades com a ornamentals
empetràcies
Botànica
Família de bicornes integrada per tres gèneres que apleguen una mitja dotzena de petits arbusts ericoides, propis de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord i Xile.
Presenten fulles perennes, petites i alternes flors axillars, sèssils i generalment trímeres, i fruits en baia Algunes empetràcies són conreades com a plantes de rocalla
miristicàcies
Botànica
Família de magnolials que consta d’unes 300 espècies d’arbres o arbusts, la majoria pròpies de l’Àsia tropical.
Són plantes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, monoclamídies, hipògines i trímeres, i de llavors amb aril El representant més conegut és l' arbre de la nou moscada
canel·làcies
Botànica
Família de ranals constituïda per set espècies de plantes llenyoses, arbres d’escorça rica en olis essencials, pròpies dels països tropicals, sobretot d’Amèrica.
Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper els fruits són en baia L’espècie més important és Winterana canella , el canyeller blanc
begoniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per cinc gèneres que apleguen unes 850 espècies de plantes llenyoses o herbàcies, mates o herbes més o menys suculentes o sufruticoses, pròpies de països tropicals, sobretot de l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles alternes, sovint asimètriques, amb estípules, flors asimètriques, unisexuals, agrupades en cimes, i fruits generalment en càpsula El gènere més important és Begonia, les begònies, molt apreciades com a plantes ornamentals
estrombolià | estromboliana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per freqüents erupcions explosives.
Té una lava poc fluïda que origina crostes que periòdicament són fragmentades pels gasos acumulats al dessota El con és mixt i és format per capes alternes de lava i de materials piroclàstics
dimorfoteca
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, pròpies del sud d’Àfrica, dues espècies del qual, D.sinuata i D.pluvialis, són plantades als jardins.
Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies
sapindàcies
Botànica
Família de terebintals de distribució pantropical, constituïda per unes 1.100 espècies.
Són plantes llenyoses, sovint lianoides, amb fulles alternes i freqüentment compostes, amb flors zigomorfes, hipògines i generalment hermafrodites, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i amb fruits molt diversos A aquesta família pertany la paullínia Paullinia cupana