Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
basal
Geobotànica
Dit de l’estatge inferior de qualsevol zonació altitudinal.
Sol correspondre a altituds inferiors a 500 m, és a dir, a la terra baixa
catena
Geobotànica
Conjunt de tipus de vegetació ordenats en l’espai a conseqüència de la variació, més o menys regular, en un sentit determinat, d’un factor ecològic important.
És la realització concreta del concepte general de zonació Hom pot parlar, per exemple, de la catena latitudinal que s’estén de l’equador al pol, de la catena altitudinal en una muntanya, d’una catena de comunitats epifítiques damunt el tronc d’un arbre, etc Sovint els elements successius d’una catena, ordenats en el pla espacial, corresponen també a elements successius d’una sèrie temporal
estatge nival
Geobotànica
Zona altitudinal de les muntanyes on les superfícies horitzontals són cobertes de neu persistent tot l’any.
vall
Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…
clisèrie
Geobotànica
Catena de tipus de vegetació ordenats per relació amb la variació del clima en sentit latitudinal, altitudinal i àdhuc amb la distància creixent o decreixent a la mar.
Per exemple, la que representa el pas de la tundra a les estepes a través de la taigà, els boscs mixts i els boscs caducifolis, o la que als Pirineus condueix des dels boscs perennifolis mediterranis fins als prats alpins
brevídom | brevídoma
Geobotànica
Dit de les plantes que, en un país determinat, viuen només en una zona altitudinal estreta, els límits de la qual són separats per un desnivell generalment inferior a 1 000 metres.
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…