Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
assuredat | assuredada
dríada
Religions de Grècia i Roma
Nimfa dels boscs, protectora dels arbres, especialment les alzines.
Representa el culte primitiu de la natura
carlet blanc
carlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret estès, de color de crema, amb el marge involut, pectinat i tomentós, de 7 a 13 cm de diàmetre, cama coberta de flocs a la part superior i carn de sabor amargós i àcid.
Creix als boscs d’alzines, roures i castanyers
carlet
Carlets
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret carnós i massís, primer convex, després estès o deprimit, viscós, de color de carn o púrpura, més clar al marge, de 8 a 20 cm de diàmetre, làmines blanques gairebé gens decurrents, cama blanca robusta de base un poc afuada, compacta.
Viu als boscs de roures, alzines i faigs És un comestible apreciat
bolet de rosada
bolet de rosada
Eva Skific (Evica) (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, semblant al fredolic, però amb làmines blanques que es taquen de groc citrí i amb la base del peu que sol prendre una coloració grisa blavissa.
Viu en boscs d’alzines i roures i és comestible, però poc apreciat
gla
Glans d’alzina
© Photooiasson | Dreamstime.com
Botànica
Fruit sec, indehiscent i monosperm proveït d’una cúpula a la base.
És característic de moltes plantes de l’ordre de les fagals, tals com les alzines i els roures
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta