Resultats de la cerca

Té aspecte de pólvores blanques, cristallines, mitjanament solubles en aigua Pot ésser considerat la primera i única penicillina d’espectre realment ampli, car és actiu enfront de la majoria de gèrmens patògens tant grampositius com gramnegatius Hom l’administra per les vies oral i parenteral i és eliminat per l’orina i la bilis

Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a antibiòtic…

És eficaç davant la majoria d’enterobacteris, incloent-hi els resistents a l’ampicillina per produir betalactamases cromosòmiques de classe I També actua davant Haemophilus influenzae i Neisseria gonorrhoeae no productors de betalactamases La seva importància rau en la seva activitat davant Pseudomona aeruginosa En ésser hidrolitzada per les betalactamases plasmídiques és útil associar-la amb l’àcid clavulànic

És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases

És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…

Les colitis es divideixen en agudes infeccioses i medicamentoses i cròniques ulcerosa i granulomatosa Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits shigella, Escherichia coli, salmonella, Entamoeba histolytica , etc, per toxines bacterianes estafilococs, còlera, etc o per virus llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina, ampicillina o…