Resultats de la cerca

Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa segle V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona segle VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada per l’…

Prengueren per model la lletra dels manuscrits llatins importants, amb la difusió del cristianisme, ja directament, ja a través dels manuscrits irlandesos Els grans centres episcopals i monàstics produïren, a partir del segle VII, una gran abundància de manuscrits, uns escrits amb tipus capitals o uncials, luxosament illustrats, altres amb una escriptura corrent de nexes característics, derivada de la “nova cursiva romana” Tant l’escriptura anglosaxona com les irlandeses tingueren una gran influència sobre els scriptoria dels monestirs continentals, principalment francesos i…

Aquest terme fou creat per Pau Diaca Els pobles germànics angles , saxons i juts , establerts a Anglaterra al segle V, foren al principi designats comunament saxons, bé que l’apellatiu angle es troba ja en Tàcit al segle VI Pau Diaca feu la distinció entre saxons d’Anglaterra i romasos al continent El cronista anglès John Asser utilitzà la denominació rex Angulsaxorum , que apareix a vegades en els documents anglesos, fins a l’època del rei Edgar mort el 975, fou reemplaçada per la de rex Anglorum L’expressió “anglosaxó” fou represa per William Camden el 1586, i hom l’empra …

A partir del segle X esdevingué l’equivalent del la modern, sisè grau de l’escala de do La A és utilitzada encara en l’actual notació alemanya i anglosaxona

A vegades el mòdul és anomenat també pas diametral , bé que en la literatura anglosaxona aquest concepte diametral pitch designa el quoficient entre el nombre de dents i el diàmetre primitiu expressat en polzades

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz

Els sistemes emprats antigament eren la galga anglesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades angleses i la galga francesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades franceses Actualment, però, hom empra la numeració saxona nombre d’agulles per cada polzada saxona, la numeració anglosaxona nombre d’agulles per cada polzada anglesa o la numeració mètrica nombre d’agulles per cada 100 mm

És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument

La síllaba si també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra B del sistema de notació alfabètica anglosaxona i a la H en la notació germànica Aquesta síllaba, afegida al segle XVII i, per tant, amb posterioritat al sistema medieval de sis síllabes de l' hexacord , probablement fou creada a partir de les inicials de Sancte Iohannes , les dues últimes paraules de l' Himne de vespres a sant Joan Baptista , a partir del qual, prenent les primeres síllabes de cadascun dels seus hemistiquis, es formaren les sis síllabes originals…