Resultats de la cerca

Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc

Durant aquests períodes es produeixen situacions d’anòxia prop de les arrels de les plantes afectades L’anòxia va acompanyada de processos anaeròbics de descomposició, alliberament de nitrogen o d’òxids de nitrogen en forma gasosa, acumulació d’àcid sulfhídric, altes concentracions de ferro i manganès en forma soluble i alliberament d’àcids carboxílics i hidrats de carboni Tot plegat configura un medi químic que planteja greus problemes per a l’activitat dels vegetals superiors i la seva adaptació

Hom l’observa, sobretot, en casos de traumatisme cranials i anòxia

Es troben en el si carotidi i en la crossa de l’aorta i tenen una gran importància en la resposta de l’organisme a l’anòxia

Lligada a una brusca anòxia cerebral a causa de pertorbacions cerebrals i metabòliques acidosi respiratòria, hipoglucèmia, hemorràgia intensa, per trastorns circulatoris perifèrics atacs de tos o broncoespasme, arterioesclerosi, hipersensibilitat del si carotidi o cardíacs arrítmies, trastorns de la conducció, etc

Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori fou descrita per l’escocès Cheyne 1777-1836 i l’irlandès William Stokes 1804-78

La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus

L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus

Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas d’hulla, gas…