Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
anti-
Química
En la designació de les oximes estereoisòmeres, prefix que hom utilitza en substitució del mot trans
.
En les anti -aldoximes, hom troba l’hidrogen aldehídic i l’hidroxil a banda i banda del doble enllaç sin-
anti-g
Transports
Dit dels vestits vestit anti-g
), els dispositius, etc, que serveixen per a contrarestar els efectes de les acceleracions fortes.
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…
fluorescència anti-Stokes
Física
Fluorescència en la qual la longitud d’ona de la radiació de fluorescència és més curta que la de la radiació absorbida.
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual cas reben el…
sin-
Química
En la designació de les oximes estereoisòmeres, prefix que ha estat emprat per a indicar que el substituent del carboni que té prioritat per la regla de la seqüència i l’hidroxil enllaçat a l’àtom de nitrogen es troben situats en el mateix costat d’un pla, perpendicular al molecular i que conté el doble enllaç.
El seu ús ha d’ésser abandonat i substituït pel prefix sistemàtic Z- anti-
rhesus
Biologia
Nom específic del simi del qual se serviren Landsteiner i Wiener per a l’experimentació i descoberta del sistema sanguini Rh.
Injectaren sang del Macacca rhesus —avui Macacca mulatta — a l’orella d’un conill, i hi aparegueren anticossos —anomenats anti-Rh — amb capacitat d’aglutinar la sang de certs individus humans
regla de Markovnikov
Química
Regla segons la qual en l’addició d’un halur d’hidrogen a un doble enllaç no simètric l’hidrogen de l’halur s’addiciona sobre el carboni que conté més àtoms d’hidrogen.
Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov
kaó
Física
Partícula elemental de la família dels bosons, de spin nul i de massa aproximadament la meitat de la d’un protó.
Fou descoberta en estudiar la interacció dels raigs còsmics amb la matèria Hom en coneix quatre tipus el K 0 i la seva antipartícula l' anti-K 0 o K 0 , elèctricament neutres, i el K + i la seva antipartícula, el K - , de càrregues oposades És anomenat també mesó k
AB0
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner…