Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
múscul romboide
Anatomia animal
Múscul parió, aplanat i romboidal, que va de la columna vertebral fins al cantell espinal de l’omòplat.
Apropa l’omòplat a la columna vertebral
tord flassader
Xavier Rufray (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 10 cm de llargària, d’un color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l’aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d’un color terrós fosc.
Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans
rabec
Música
Antic instrument músic, mena de violí de tres cordes, afinades en quintes (sol, re, la), que hom tocava amb un arquet curt i corbat.
Pla per damunt i bombat per sota, s’estreny a poc a poc a mesura que s’apropa a les clavilles, sense tenir pròpiament un mànec D’origen àrab rabāb , fou introduït amb les primeres invasions musulmanes s VIII hom en substituí, però, la primitiva membrana de ressonància per una fullola
calamarsó
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
tetrabranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels cefalòpodes que inclou espècies amb 4 brànquies, nombrosos tentacles, cos protegit per una closca externa dividida en membranes i cambres separades per envans transversals, de les quals l’animal només ocupa la més externa, que és la formada darrerament, i és unit mitjançant un múscul, el sifó, a la cambra inicial, la darrera.
El cor és dividit en quatre cavitats Actualment només n'hi ha una forma viva, el nàutil , nadiu del Pacífic, d’uns 70 cm de diàmetre, que, bé que normalment habita als fons abissals, en determinades èpoques de l’any s’apropa a les costes nedant Els tetrabranquis foren molt abundats durant l’era secundària cal destacar-ne l'ammonit
tondosa
Indústria tèxtil
Màquina per a igualar, tallar o suprimir totalment el pèl de certs teixits, o per a tallar les baguetes o anells de certs teixits de ris.
També permet de llavorar els velluts, rebaixant el pèl d’unes parts més que el de les altres Els òrgans operadors són constituïts per una ganiveta rectilínia fixa fregant la qual passen les ganivetes en espiral del cilindre tonedor giratori El conjunt actua com unes tisores, i hom l’apropa més o menys al teixit segons l’altura a què hom vulgui deixar el pèl
cicatrització
Patologia humana
Procés de formació d’una cicatriu.
En els teixits animals, en produir-se una ferida es forma primer un coàgul que impedeix la sortida de la sang i evita l’hemorràgia La retracció d’aquest coàgul apropa els dos llavis de la ferida i s’estableix així la reparació provisional posteriorment apareixen els leucòcits, els fibròcits i els histiòcits, que intervenen en la consolidació del coàgul El teixit de reparació format s’empobreix en cèllules i s’enriqueix en fibres, fins a constituir-se la cicatriu
balisa
Transports
Senyal, visible o invisible, que marca una ruta aèria o defineix les àrees d’estacionament, maniobra i aterratge o qualsevol altra circumstància en un aeroport.
Són balises els radiofars radiofar, les radiobalises, les balises d’obstacles indicadores del perill per obstrucció de pistes i els senyals lluminosos dels aeroports Aquests darrers, anomenats balises lluminoses , consisteixen en una successió de llums antiboira disposats de manera que el conjunt només és visible en la forma establerta l’única que, en cada cas, permet un aterratge correcte quan l’avió s’hi apropa en la direcció adequada, i que poden estendre's fora de la pista, a manera de prolongació, bo i indicant-la
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
faneca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 45 cm de llargada.
Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània