Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
aproximant
Lingüística i sociolingüística
Dit de la consonant en què es dóna un acostament de dos òrgans d’articulació, amb un grau d’estretor menys marcat que en les fricatives. Ex.: [ß], [ð] i [ɣ].
símbol
Història
Sociologia
Objecte trencat en dues parts, que dos hostes conservaven, cadascun una meitat, i que llegaven a llurs fills.
Aquests, aproximant ambdues meitats, reconeixien les relacions d’hospitalitat existents entre llurs famílies
nómos
Literatura
Música
Composició musical de la Grècia antiga de caràcter auster i de forma lírica, acompanyada amb la flauta o la cítara (nómos citaròdic), relacionada amb el culte d’Apol·lo.
Sembla que al principi fou simplement una invocació del déu monòdica, sense divisió estròfica que introduïa la recitació d’un pas èpic Terpandre en feu l’esquema complet dividint-la en set parts una de central per al desenvolupament del mite Renovat al segle V aC, els hexàmetres dactílics tradicionals foren substituïts, i gradualment el nómos s’anà aproximant al ditirambe
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…
per excés
Física
Dit d’una mesura realitzada aproximant-se al valor exacte mitjançant la comparació d’aquest amb valors que es mantenen sempre estrictament superiors.
teoria de pertorbacions
Física
Tècnica matemàtica que permet de resoldre la dinàmica d’un sistema aproximant el hamiltonià mitjançant un hamiltonià suma del lliure i un terme secundari, anomenat terme pertorbatiu
.