Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble ari
.
Hom pot reconstruir un sistema esquemàtic de la llengua a partir de l’indi i de l’irànic, que tenen molts punts de semblança exclusiva respecte a les altres llengües indoeuropees, especialment en la morfologia i en el lèxic
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats A part aquest fet, la similitud de les…
ari | ària
Política
Sociologia
Impròpiament, indoeuropeu.
Aquesta designació fou emprada pels defensors de les doctrines germàniques racistes dels s XIX i XX, les quals veien una pretesa raça ària que coincidia aproximadament amb la nòrdica a la qual atribuïen superioritat sobre les altres
ARI
Electrònica i informàtica
Servei d’informació de l’estat del trànsit transmesa per FM via ràdio als conductors d’automòbils i desenvolupada per Blaukpunt el 1974.
Es pot considerar precursor dels sistemes ITS sistemes de transport intelligents actuals
administració de recursos d’informació
Economia
Enfocament administratiu que parteix del concepte que la informació és un recurs de l’organització, de manera que la feina de l’executiu del sistema d’informació és administrar aquest recurs, definit molt àmpliament.
Aquest concepte tendeix a destacar l’efectivitat del sistema d’informació en l’organització, en lloc de l’artifici tècnic o de l’eficiència de l’equip i del software
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué…
arià | ariana
Partidari d’Ari.
benzí
Química
Intermediari químic estructural constituït per un anell benzènic en el qual un enllaç doble ha estat substituït per un de triple
És coneguda la seva existència en solució té importància per tal com explica certes reaccions orgàniques i perquè en pot presidir de noves El nom genèric d’intermediaris d’aquest tipus és arí
sícul | sícula
Història
Individu d’una antiga població que, vers el primer mil·lenni aC, ja s’havia establert en els territoris de la Sicília oriental.
A partir del s VIII aC els sículs hagueren de lluitar contra els grecs colonitzadors Hom creu que eren una població itàlica, d’origen ari, que s’establí a l’illa en el curs del segon millenni aC Hom els ha confosos sovint amb els sicans de la Sicília sud-occidental, que els eren anteriors
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…