Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
epistilis
Arquitectura
Conjunt del coronament d’un edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa.
àbac
Arquitectura
Peça prismàtica que corona el capitell, augmentant-ne la superfície on recolza l’arquitrau.
Pren formes diferents en l’ordre dòric és simple en el jònic té motllures ornamentals, i en el corinti és incurvat En èpoques posteriors ha sorfert diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats constructives de cada una d’elles
entaulament
Arquitectura
Conjunt d’elements arquitectònics (arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d’estil clàssic.
Les propocions i la decoració varien segons l’ordre
fris
Art
Construcció i obres públiques
En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…
tríglif
Arquitectura
Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau a la cornisa.
Construït primer de terra cuita, el tríglif alternava amb la mètopa i solia ésser pintat de color turquesa fosc o bé negre
trílit
Arquitectura
Estructura elemental en forma de portal constituïda per tres pedres, dues de verticals clavades a terra i la tercera collocada horitzontalment sobre aquestes com a arquitrau.
Usat arreu ja des de l’època prehistòrica com els leek-aven britànics, alguns dòlmens o altres monuments de la cultura megalítica, donà origen a expressions formals d’alt nivell artístic, sobretot en l’arquitectura de l’antic Egipte i en els ordres clàssics grecs Les estructures actuals de ferro i de ciment armat n'han generalitzat l’esquema, bé que el comportament estàtic dels elements difereix sovint substancialment del primitiu trílit