Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els…
coca
Branquillons de coca
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’1 a 3 m d’alçada, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors groguenques i fruits drupacis.
Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de…