Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
assaltar
Sobrevenir (a algú) sobtosament un pensament, una idea, un dubte, etc, la mort, una malaltia.
assaltar
Escometre, atacar bruscament (especialment una fortalesa, un vaixell, etc), per apoderar-se’n.
filibuster
Història
Pirata de la mar de les Antilles durant el segle XVII.
Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana
llançaflames
Militar
Arma de guerra que serveix per a projectar un raig de foc a certa distància.
És de gran eficàcia per a assaltar casamates i refugis El model portàtil consta d’un dipòsit de líquid inflamable —generalment, una part de benzina per tres de gasoli—, un dipòsit de gas per a donar-li pressió —aire o nitrogen— i un tub amb un encenedor a l’extrem distal L’abast del raig d’un llançaflames portàtil és d’uns 20 m, i la seva durada, en acció ininterrompuda, és d’uns 20 segons Quan és muntat en un tanc, tant l’abast com la capacitat de càrrega augmenten considerablement
assalt
Militar
Fase resolutiva de l’atac en la qual les tropes més avançades es precipiten sobre les posicions enemigues.
El soldat que participa en un assalt ha de tenir un alt grau de preparació física i moral, per tal com, si l’adversari no es ret o no es retira, es produeix un combat cos a cos L’assalt en la seva forma clàssica esdevé actualment molt difícil, perquè l’augment de l’eficàcia de les armes de foc no permet a formacions denses d’apropar-se a les posicions enemigues per això, l’objectiu d’assaltar els punts clau escollits és reservat a formacions especialitzades Els tancs són el mitjà més adequat per a l’assalt quan són seguits per la infanteria mecanitzada que, en el moment indicat,…
bandit | bandida
Persona que està fora de la llei i es dedica a assaltar a mà armada els vianants.
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i…