Resultats de la cerca

El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…

Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials…

En la tecnologia astronàutica sovint és anomenada '' rendez-vous ' orbital

A causa de llur fàcil liquació han bandejat en les indústries frigorífiques, l’amoníac, el gas sulfurós i el clorur de metil Hom els empra també en astronàutica per a la regulació de la velocitat d’ejecció dels gasos en els coets de propergol

Els aliatges a base d’alumini són els més importants i els més emprats, i són utilitzats correntment en les indústries automobilístiques i aeronàutiques i en l’astronàutica Els aliatges que contenen almenys un 90% de magnesi, amb densitat per sota d’1,9, són anomenats, a vegades, ultralleugers

Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de treball que…

Les aplicacions del condicionament de l’aire són molt nombroses hom en pot citar, com a més importants, la climatització, el condicionament de l’aire en fàbriques —particularment, les tèxtils— en què les matèries subjectes a elaboració requereixen, per a ésser treballades, unes certes condicions de temperatura i humitat que, moltes vegades, no coincideixen amb les de màxim confort També té aplicació en els assecadors, en els quals, ultra la temperatura i la humitat, sovint cal mantenir una renovació i una certa velocitat de l’aire que envolta la matèria a assecar en els avions que volen a més…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…