Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
dromos
Arqueologia
Als thóloi prehel·lènics, passadís llarg que condueix a la cambra sepulcral.
Són famosos els de les tombes de Micenes, com el tresor d’Atreu tresor d’Atreu i d’altres
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’…
escàndol
Acció blasmable que atreu l’atenció pública.
mediant
Música
Tercer grau de l’escala diatònica, que forma la tercera major en l’escala major i la tercera menor en l’escala menor.
Atreu la subdominant
epònim
Història
Literatura
Personatge real o fictici el nom del qual designa un poble o una ciutat o país, tota una època o àdhuc un moviment literari, artístic, etc.
Atreu, per exemple, dóna nom als atrides
simpatia
Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra.
atractiu
Allò que atreu, sedueix, en algú o alguna cosa.
rata
Rata
(CC BY 3.0) Roberto Pillon
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels uranoscòpids, de cap gros, amb grosses i fortes plaques dèrmiques, boca supina, ulls grossos quasi dorsals, amb un fort fibló a la part superior de cada opercle i aletes pectorals grosses.
Habita enterrat a la sorra i atreu, mitjançant un apèndix cutani de la mandíbula inferior, els petits crustacis i peixos dels quals es nodreix És pròpia dels fons de sorra i fang de la Mediterrània És comestible
patronímic | patronímica
Lingüística i sociolingüística
Dit del nom o cognom que es deriva, per mitjà d’un sufix, del nom del pare.
Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius
pes
Força amb què un astre atreu els cossos que hi ha a prop seu.