Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de…
audiència provincial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que jutja en primera instància causes penals per delictes greus i en grau d’apel·lació causes civils i penals per delictes menys greus.
Existeix una audiència a cada província, constituïda per diverses sales o seccions, segons les matèries sobre les quals han de decidir A partir del 1892, foren anomenades audiències provincials les audiències per als afers criminals, establertes a capitals de província que no eren seu d’audiència territorial El 1893 reberen el mateix nom les sales per als afers criminals de les audiències territorials
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
visita d’inspecció
Dret processal
Obligació anual que té el fiscal del tribunal suprem, ell mateix o per mitjà de l’inspector fiscal, de visitar la cinquena part de les fiscalies de l’audiència.
Extraordinàriament, el fiscal del tribunal suprem pot fer sempre visites d’inspecció, a qualsevol fiscalia i els fiscals de les audiències provincials a les dels jutjats de pau
real acuerdo
Història
Nom que rebé, en l’organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa, l’organisme format pel plenari de l’audiència i el capità general, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en aquests països.
El real acuerdo publicava els comunicats més importants i feia els nomenaments de càrrecs destacats, etc Aquesta actuació conjunta no impedí que hi hagués enfrontaments entre les audiències i els capitans generals, especialment al Principat
oficial de l’administració de justícia
Dret processal
Funcionari auxiliar de jutjats, audiències, tribunals i fiscalies.
Actua sota la immediata direcció del secretari i tenint com a cap el jutge, president o fiscal Entre altres tasques ha d’auxiliar en la tramitació dels assumptes, autoritzar els actes a presència judicial si han estat habilitats, efectuar els actes de comunicació atribuïts per llei i substituir els secretaris si aquests no se substitueixen entre ells
magistrat | magistrada
Dret
Funcionari de l’administració de justícia de l’Estat espanyol.
Essent part integrant del poder judicial, administra justícia a l’audiència nacional, als tribunals superiors de justícia, a les audiències territorials i provincials o en els jutjats de primera instància i instrucció, del contenciós administratiu, del social, de menors i de vigilància penitenciària tal com ho indica la llei
cort
Història del dret
A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors ja reus, fossin decidits ja en primera instància pels tribunals superiors.
Hom els anomenava casos de cort perquè des de temps antic llur decisió pertanyia als tribunals que residien a la cort de la monarquia més tard llur jurisdicció passà a les cancelleries i a les audiències que representava el rei Els casos de cort, suprimits per la Constitució del 1812, desaparegueren definitivament el 1835
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
governador general

©
Història
Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.
Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania Desaparegué pràcticament a l’inici del s XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències Tenia diversos delegats o governadors