Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
autogovern
Política
Situació d’una entitat política que manté una subjecció envers un altre estat (normalment en els aspectes de defensa i de relacions exteriors) però que gaudeix de sobirania plena, o quasi plena, quant a l’organització política, econòmica, social i cultural i quan a l’administració interior.
Sovint constitueix una etapa d’una antiga colònia vers la plena independència
autogovern
Política
Facultat per la qual un país constituït en estat sobirà pot decidir per ell mateix el seu estatus
polític, econòmic, social i cultural.
Aquesta facultat és anomenada també autodeterminació , i constitueix l’aspecte intern de la independència política en el pla de les relacions internacionals és reconeguda a través del principi de no-intervenció en els afers interns d’un país
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i Andalusia hi…
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
drets històrics
Dret
En l’estat autonòmic espanyol instaurat en la Constitució del 1978, drets vinculats a l’organització política i al règim de dret privat de determinats territoris anteriors a la Constitució del 1978 i actualitzats d’acord amb aquesta.
A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat
administració autonòmica
Dret administratiu
Administració pública de nivell intermedi entre l’administració local i l’administració central.
Es dóna en aquells països on l’estat reconeix l’autogovern i la potestat legislativa de determinats territoris, als quals transfereix part de les seves facultats L’administració autonòmica sorgeix a Espanya arran de l’aprovació dels estatuts d’autonomia de la Segona República i, després del franquisme, a partir de l’aprovació de la constitució de 1978 El concepte d’administració autonòmica, bé que amb noms diferents, és substancialment el mateix que el que vigeix en els estats federals Alemanya, EUA, etc
borough
Geografia
A Anglaterra i a Gal·les, població regida per una carta reial i dotada d’autogovern.
Té els seus orígens en els centres urbans que durant l’època feudal depenien directament de l’administració reial, excloent-los de la jurisdicció ordinària del sheriff Gaudien d’autonomia i d’immunitats fiscals, amb dret d’enviar representants propis al parlament, juntament amb els altres delegats dels comtats Al s XIX diverses lleis principalment del 1835 unificaren i democratitzaren llurs institucions
zemstvo
Història
Divisió territorial i institució d’autogovern de les terres camperoles de la Rússia europea introduïda pel govern rus el 1864.
Els zemstvos tenien com a objectiu la solució dels problemes locals eren de la seva competència qüestions d’"utilitat i necessitat”, com ara el manteniment de les vies de comunicació i les mesures de millora de l’agricultura, el comerç i la indústria Amb una finalitat descentralitzadora, fracassaren com a experiència reformista i es convertiren en una institució burocràtica més que pesava sobre els camperols Els anys noranta adquiriren més importància, i incidiren en l’escolarització, la sanitat i l’agronomia Foren eliminats el 1917
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del parlament,…
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres Actualment, al…