Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
baixant
baixants de pVC amb les seves connexions
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte de forma cilíndrica per on circulen les aigües brutes i de pluja des de les cases fins als claveguerons.
Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària Després n'han estat fets de ferro colat ara en desús, de fibrociment i, darrerament, de plàstic clorur de polivinil Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica peces de…
baixant
Lloc per on hom baixa, graó.
aigua baixant
Situat més avall (en un pendent).
gafa de baixant
Construcció i obres públiques
Argolla proveïda d’una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d’un baixant.
baixant d’escombraries
Conducte al qual s’aboquen des de l’interior d’un edifici les bosses d’escombraries amb matèria orgànica, les quals són aplegades automàticament en un dipòsit abans d’ésser tractades.
calques
Construcció i obres públiques
Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació
.
mamella
Construcció i obres públiques
Tub que comunica el receptacle del vàter amb el baixant.
amollar-se
Anar baixant d’un lloc escorrent-se per una corda, fusta, etc.
rossell
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó, dels segles X i XI, encunyada pels comtes de Rosselló des de Gilabert I (991-1008).
Els rossells eren diners de billó ric al començament, però la seva llei anà baixant fins que, en temps de Gausfred III 1113-64 contenien només un 22% d’argent Amb la denominació de sous de rossells apareixen freqüentment a la documentació barcelonesa des de Ramon Borrell
ral de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada el 1300 pel rei Jaume II de Mallorca amb una llei d’onze diners i una talla de 70 peces per marc, i que pesava uns 3,5 g i valia 16 diners de rals senars o menuts.
Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II