Resultats de la cerca

És un gall de línies esveltes, musculós, de potes llargues i cap erecte, amb les orelles i la cara vermelles

A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines

Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na'īb…

D’origen nord-americà, hom hi juga amb una baralla francesa Hi poden prendre part de 3 a 7 jugadors sovint són 4, cadascun dels quals rep cinc cartes i es pot descartar de les que vulgui fins a 4 i rebre'n d’altres tantes del qui dóna hom fa una o més passades d’envit abans i després del descart Guanya el jugador que té la millor combinació o bé que ho fa creure i aconsegueix la retirada dels companys Les combinacions són parella, doble parella, trio, escala cinc cartes successives, full trio i parella, color cinc cartes del mateix color, pòquer reunió de quatre cartes iguals, escala reial…