Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
barbotina
Història
Tècnica antiga de decoració ceràmica d’aplicació de relleus, geomètrics o vegetals, a la part exterior de les peces.
Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia
porcellana

Porcellana de Delft
© Turisme d’Holanda
Art
Terrissa molt fina composta de feldespat i caolí que difereix de l’ordinària per la seva transparència.
Partint del feldespat i el caolí hi ha tres menes bàsiques de porcellana la porcellana tendra, que és un compost que té argila i vidre triturat, i que cou dues vegades la porcellana d’ossos de bou calcinats i pedra de Cornualla, que és una especialitat anglesa i nord-americana i que cou dues vegades la porcellana dura, obtinguda afegint als elements inicials silicat sòdic i aigua que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina , i que cou una vegada o, si és vitrificada, dues La temperatura de cocció de tota mena de porcellana és entre 1200 i 1600°C La porcellana fou…