Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
tendència baromètrica
Meteorologia
Variació de pressió que experimenta l’atmosfera durant les tres hores que precedeixen l’instant de l’observació d’aquest element meteorològic.
La tendència baromètrica és una dada molt útil en la predicció del temps a curt termini
equació baromètrica
Física
En un gas, equació que dóna la densitat de les seves partícules en funció de l’energia potencial d’aquestes quan el gas és sotmès a un camp de gravitació:.
n = n o e - m g z / k T , essent n o la densitat al nivell z = 0 , m la massa d’una partícula, g l’acceleració del camp de gravitació, z la coordenada d’espai mesurada sobre una línia de força del camp de gravitació, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta És un cas particular de la fórmula general de la distribució de Boltzmann
cambra baromètrica
Física
Espai comprès entre l’extrem tancat del tub i el menisc del mercuri en un baròmetre de mercuri.
La seva pressió absoluta és considerada nulla quan és menyspreada la pressió del vapor de mercuri a la temperatura de l’experiència
alçària baromètrica
Física
Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica, generalment expressada en mil·límetres.
anivellació baromètrica
Geografia
Anivellació en què hom refereix l’altitud dels punts als diferents valors de pressió atmosfèrica que cada un suporta.
És el mètode d’anivellació menys precís que hi ha i només és emprat quan no és possible de recórrer a cap altre
marea atmosfèrica
Geologia
Variació de la pressió atmosfèrica deguda a les accions del Sol i la Lluna.
La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics
bandera
Meteorologia
Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
Sembla produït per un fenomen de depressió baromètrica local i pel refredament subsegüent
respiració artificial
Biologia
Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
Els mètodes manuals depenen de la posició que és imposada al pacient i de la modalitat dels moviments practicats Entre aquests mètodes, cal fer esment del de Silvester , del de Schaeffer , del de respiració boca a boca , etc Els aparells consisteixen essencialment en sacs plens d’aire en els quals són introduïts els pacients Una bomba elèctrica fa canviar la pressió baromètrica a l’interior del sac La respiració és efectuada d’una manera intermitent, amb una simple vàlvula de Bennett, o bé d’una manera completa i contínua, mitjançant aparells volumètrics del tipus Engstroem
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les…