Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bata
Indumentària
Peça de vestir, més o menys llarga i lleugera, eventualment cordada per darrere, que hom utilitza per al treball professional de clínica, laboratori, taller, etc.
bata
Indumentària
Peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa.
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
davantal
Peça de vestir, generalment amb mànigues, que porten les criatures per a no embrutar-se el vestit, per a estar per casa i a l’escola.
napa
Indústria tèxtil
Tela formada, en la filatura del cotó, a la sortida del batà obridor, de pes i de densitat controlades, amb la qual és alimentat el batà repassador o acabador.
És anomenada també tela de batà
batí
Bata generalment curta.
pua
Indústria tèxtil
Marc llargarut amb una munió de planxetes, anomenades palletes, per entre les quals passen els fils d’ordit.
Va muntat en el batà del teler i té per missió distribuir regularment els fils d’ordit i batre la trama, és a dir, prémer l’última passada de trama inserida contra les anteriors en avançar el batà Antigament les palletes eren de canya i eren mantingudes a lloc per llistons de fusta envoltats de cordill, el gruix del qual espaiava regularment les palletes Modernament les palletes són sempre d’acer En les pues a la pega , els llistons són també de fusta i el cordill és impregnat de pega En les pues a l’estany , els llistons han estat substituïts per unes tires de ferro pla, i el cordill per…
enfeltrament
Indústria tèxtil
Operació de produir l’enfeltre en les teles de llana o en la llana en floca.
Consisteix a amarar-les en calent amb aigua o líquids sabonosos i alcalins i sotmetre-les a un masegament continu en el batà A conseqüència d’aquest tractament les escates de la superfície de la fibra de llana s’enganxen entre elles i resten unides i entrellaçades
teler
Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé,…
calandra
Tecnologia
Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc) que és sotmesa a l’acció combinada de la pressió i el lliscament.
En la indústria paperera la calandra és emprada per a comprimir, allisar i ensetinar el paper o el cartó, imprimir una marca a imitació de filigrana o estampar, mitjançant corrons d’acer gravats Els corrons d’aquestes calandres són escalfats per un corrent de vapor que hi entra axialment En la indústria del cautxú la calandra és emprada en la preelaboració En la indústria tèxtil és emprada especialment en l’acabat dels teixits de cotó, lli, raió i seda, i, a la sortida del batà, per a fer compacta la napa Els corrons metàllics solen ésser escalfats per vapor o, menys correntment, amb foc…