Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
besar
Tocar, oprimir (alguna cosa) amb els llavis, que es clouen en el moment del contacte i després es desclouen, en senyal d’afecte, salutació, reverència, etc.
ritu de la pau
Cristianisme
Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
Moltes litúrgies, sobretot a l’Orient, colloquen el ritu abans de l'anàfora la romana el té abans de la comunió El primitiu ús de besar-se, a l’edat mitjana, fou exclusiu dels celebrants i hom imaginà un instrument portapau per a transmetre la pau entre els fidels
atracar
Transports
Col·locar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi.
Per a atracar s’empren, a més dels mitjans de propulsió del vaixell, les amarres, fermades a les bites i als norais, a vegades les àncores i sovint algun remolcador cal tenir sempre en compte el vent i el corrent, els quals, en certs casos, poden ésser un ajut Hom pot atracar de costat , fent que el vaixell besi el moll o carregador, de manera que la crugia quedi parallela de punta, de manera que el vaixell quedi perpendicular al moll, de popa a ell i sense besar-lo en andana , arrambat el vaixell costat per costat a un altre d’amarrat, etc
fer besamans (a algú)
Saludar-lo acostant la seva mà als llavis fent acció de voler-la besar.
besamans
Cerimònia de besar la mà o les mans en senyal de reverència o d’acatament.
portapau
Cristianisme
Làmina de metall, ivori, etc, que a les misses solemnes hom donava a besar als fidels en substitució de l’òscul de pau (ritu de la pau).
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…