Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cavallets
cavallets
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Jocs
Atracció infantil de fira, molt popular, que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament, damunt la qual hom instal·la diversos artificis.
Poden ser automòbils, motos, vaixells, bestioles, figures fantàstiques i allegòriques, etc, amb seients per a infants i alguns d’ells dotats de moviments autònoms En principi, i d’ací ve el nom, eren formats només per cavalls de fusta o cartó amb un moviment alhora rotatori i de pujada i baixada que simulava la cavalcada
calau
Bucorvus leadbeateri
© Xevi Varela
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells pertanyents als gèneres Bucorvus, Buceros, Dichoceros
i Bycanistes,
de l’ordre dels coraciformes
.
Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia…
ampul·la
Anatomia vegetal
Petita vesícula foliar d’algunes lentibulariàcies que serveix per a caçar bestioles.
dasiür
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels dasiúrids que comprèn formes d’aspecte exterior semblant a la geneta, arborícoles i de costums nocturns, que s’alimenten de tota mena de bestioles.
Les cinc espècies del gènere eren repartides anteriorment per tot Austràlia i Tasmània, però actualment n'han desaparegut de molts llocs
art xinès
Vas xinès de l’època ming
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…