Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
bondat
Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé.
bondat d’ajust
Matemàtiques
Qualitat de les dades d’ajustar-se bé a les hipòtesis estadístiques fetes.
bonda
Bondat, bona conducta (en l’expressió fer bonda
).
tresor
Persona plena de simpatia, de bondat, de gràcia, etc.
doneta
Dona simpàtica per algun motiu de modèstia, humilitat, bondat, etc.
santejar
Ésser comparable a un sant per la bondat, les obres, etc.
aliança
Religió
A la tradició bíblica, pacte d’unió entre Déu i el poble escollit.
L’aliança en els pobles de l’Orient antic era un fet corrent de la vida social, i consistia en un compromís jurat que establia unes relacions de parentiu, d’amistat o de sobirania i vassallatge entre dues persones morals L’aliança tenia un caràcter sagrat i era concretada amb determinats ritus Generalment, quedava constància del pacte en uns dons fets mútuament, o bé en una pedra dreçada en forma de monument i, a més, alguna vegada, en un document escrit Aquests documents són coneguts per allusions a la Bíblia, a les tauletes de Mari o d’Ugarit, i sobretot pels tractats de vassallatge hitites…
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a…
malejar
Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa (d’algú o d’alguna cosa).