Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
borró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d’un blanc groguenc.
Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes
borró
Pòsit que van formant lentament en el sòl d’una habitació les matèries en suspensió en l’aire, com el que es forma al dessota dels mobles quan fa temps que hom no hi ha fet neteja.
borró
Anatomia vegetal
Gemma ovoidal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.
borró sec
Fitopatologia
Malaltia de l’avellaner que es manifesta per l’assecament de les gemmes abans de la brotada o després d’haver sortit les primeres fulles.
Els arbres atacats, en no poder produir noves branques, s’assequen i moren Malgrat el descobriment de l’agent causant de la malaltia, hom ha aconseguit de trobar un sistema de lluita eficaç que consisteix en dues polvoritzacions -una a la darreria de juliol i l’altra a mitjan octubre, en acabar de recollir les avellanes- d’una mescla de brou bordelès i d’arsenat de plom També resulta eficaç el tractament fet a mitjan octubre a base d’acetat de fenilmercuri
pèl moixí
Anatomia animal
Pèl suau i curt, com el primer pèl que surt en néixer la barba.
modular
Ecologia
Dit de l’organisme que creix per formació repetitiva d’un cert nombre d’unitats bàsiques de construcció anomenades metàmers.
Les plantes i alguns tipus d’animals, com els briozous, els hidraris i els coralls, són organismes modulars A les plantes, els mòduls són les agrupacions de metàmers que formen, per exemple, una branca, un borró o, en general, tot allò que es produeix fins que el meristema apical n'atura el creixement
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
dard
Agronomia
Tipus de ramificació molt dèbil, amb el borró a l’àpex.
Generalment és rodejat per una roseta de fulles La llargada més freqüent és d’un centímetre, tot i que en pot fer vuit o deu