Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
borra
Indústria tèxtil
Fibra curta de qualsevol matèria tèxtil procedent de les operacions de batanatge, cardatge, pentinament, etc, considerada com a rebuig.
És aprofitada per a filar fils gruixuts, fabricar buates i encoixinar
borra
Inflorescència de flors aclamídies i poc acolorides però amb aspecte pilós a causa, en bona part, dels llargs estams ben aparents per la manca de calze, pròpia de diversos arbres com l’alzina, l’àlber, el castanyer, etc.
desborrar
Indústria tèxtil
Treure la borra d’entre les pues de la bota de les cardes mitjançant el desborrador.
Té com a finalitat evitar que la borra ompli l’espai entre les pues i que el llevador se l’emporti juntament amb les fibres llargues
pentinament
Indústria tèxtil
Operació a la qual són sotmeses les fibres tèxtils per tal d’eliminar-ne les impureses (restes de clofolles, fulles, etc) i els botons, eliminar les fibres més curtes (per tal d’augmentar la longitud mitjana de les fibres i, per tant, poder-les filar més prim) i disposar les fibres paral·lelament.
Els fils pentinats són més resistents, regulars, lluents, llisos i nets, és a dir, d’una millor qualitat En la filatura del cotó, la preparació del pentinament consisteix a juxtaposar un cert nombre de vetes de carda en la reunidora de vetes i estirar el conjunt, doblar-lo i estirar-lo novament, en el manuar de napes, per obtenir un rotlle de napa amb el qual pugui ésser alimentada la pentinadora En la filatura del lli i del cànem el pentinament serveix per a eliminar-ne les riscles i les estopes La fibra curta obtinguda com a rebuig de l’operació de pentinament és anomenada…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells…