Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bosó
Física
Partícula que obeeix l’estadística de Bose-Einstein.
Són bosons les partícules elementals o compostes que tenen spin enter així, ho són el fotó, els pions i els kaons, i gairebé tots els mesons, com també l’àtom d’hidrogen, el deuteró, l’àtom d’heli i, en general, els nuclis atòmics de nombre nucleònic parell
bosó Z
Física
Bosó intermediari d’interacció feble.
Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre…
supersimetria
Física
Simetria que s’aplica a les partícules elementals per tal de canviar un bosó en un fermió i viceversa.
A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps
gravitó
Física
Bosó que transmet la interacció gravitacional.
Encara que no ha estat descobert es pot deduir que la seva massa ha d’ésser nulla, ja que la gravitació és una força de llarg abast La seva càrrega elèctrica ha d’ésser també nulla i el seu spin, enter
camp de Higgs
Física
Tipus de camp que modifica algunes de les propietats de les partícules que s’hi troben.
Considerant que en un espai totalment buit les masses de les partícules fonamentals serien zero, es proposa que el camp de Higgs dóna un valor diferent a aquesta massa Per a comprovar la teoria caldria detectar el bosó de Higgs
model estàndard
Física
Model que descriu les partícules que constitueixen la matèria, com també les interaccions entre elles, d’acord amb la mecànica quàntica i la relativitat especial.
Segons aquest model, tota la matèria coneguda està constituïda en darrer terme per quarks i leptons , que són partícules que obeeixen l' estadística de Fermi-Dirac Aquests poden ser de sis tipus diferents anomenats sabors que es poden agrupar en tres famílies up i down , strange i charme , top i bottom per als quarks, i els corresponents leptons electró i neutrí electrònic, muó i neutrí muònic, i partícula tau i neutrí tauònic D’acord amb el model, hi ha quatre interaccions fonamentals la força forta , l’electromagnètica, la interacció feble i la gravitatòria , cadascuna de les quals és…
gluó
Física
Bosó que transmet la interacció forta entre quarks (cromodinàmica quàntica).
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’…
fotó
Física
Quàntum d’energia en forma de radiació electromagnètica, emès o absorbit per la matèria.
Fou introduït per Einstein, l’any 1905, per donar una explicació satisfactòria de l’efecte fotoelèctric Amb la realització d’experiències de xoc entre electrons i radiació lluminosa efecte Compton hom ha pogut constatar el caràcter de partícula que presenta a vegades el fotó, la qual cosa permet d’associar-li un moment hv/c i una energia hv v essent la freqüència de la radiació El fotó té spin igual a 1, i, per tant, és un bosó com que la seva massa en repòs és nulla, l’helicitat del fotó només pot ésser 1 o -1, però no 0 Hom el representa pel símbol γ