Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bossell
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una politja o diverses col·locades amb llurs eixos paral·lels dins l’ull d’un bloc de ferro o fusta, eventualment proveït d’un ganxo, emprat per a canviar la direcció del moviment d’un cap, d’una cadena, etc, i, en els vaixells, per a formar un aparell.
Els bossells de dues politges són anomenats bossells dobles , els de tres ternals i els de quatre quadernals
eixàrcia
Transports
Conjunt de caps, cables, cadenes, aparells, bossells, etc., de l'aparell d'una nau.
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi definitiu d’…
beta
Transports
Cap que forma part d’un aparell, especialment la porció compresa entre els dos bossells.
bossellam
Tecnologia
Conjunt de bossells, quadernals, bigotes, etc, pels quals passen els caps, generalment per a constituir un aparell.
aparell
Transports
Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per llurs politges, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha d’ésser fermat en un lloc consistent perquè romangui sempre immòbil.
Són emprats a bord dels vaixells per a multiplicar una força o canviar-la de direcció Amb els aparells són facilitades enormement les feines, perquè poden ésser vençudes grans resistències amb pocs esforços, bé que amb un temps més llarg
aparell diferencial
Transports
Aparell utilitzat per a aixecar grans pesos, el qual, en comptes de bossells, té corrioles i, en comptes de cap, una cadena tancada.
De les corrioles, la de dalt té dues rotllanes de diferents radis, solidàries a un mateix eix i la de baix, que és la mòbil, només en té una de radi menor que les superiors
fusta
Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
palanquí
Transports
Aparell emprat per a treure embarcacions i constituït generalment per dos bossells, l’un lligat a una estaca clavada a terra i l’altre a l’embarcació, pels quals passa una corda fermada a bord, tirada per homes o per animals.
ploma
Transports
Aparell constituït per dos bossells, un dels quals era col·locat a la part alta de l’arbre d’una embarcació auxiliar i l’altre era fermat a un pal de l’embarcació que hom volia tombar de quilla (per exemple per a netejar-ne l’obra viva), que facilitava l’operació i contenia la caiguda violenta de l’embarcació.