Resultats de la cerca
Es mostren 518 resultats
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
canyella

Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’edat mitjana…
figuera

Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
romer blanc

Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de creixement de la planta Les…
arbre genealògic

Arbre genealògic circular convergent del darrer comte d’Urgell
© fototeca.cat
Art
Heràldica
Representació gràfica de la genealogia d’una família mitjançant el dibuix d’un arbre de forma convencional, les branques del qual representen les generacions que surten del tronc i originen noves branques.
Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de cada generació,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina