Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
xàntic | xàntica
mirtàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes llenyoses perennifòlies, de fulles simples, generalment oposades, i amb glàndules oleíferes aromàtiques, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb estams nombrosos i amb ovari ínfer, i de fruits drupacis o bacciformes.
Comprèn més de 3 000 espècies, pròpies de països càlids o temperats càlids Mirtàcies més destacades Eucaliptus sp eucaliptus , febrer Eucaliptus diversifolia eucaliptus carri, carri Eucaliptus globulus eucaliptus, febrer Eugenia sp eugènia Myrciaria cauliflora jaboticaba Myrtus communis murta , murtra Psidium guajava guaiaber Syzygium aromaticum claveller
carbonatació
Geologia
Formació de carbonats en el sòl per acció de l’àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc.
És un tipus de meteorització particularment actiu en climes humits i càlids
passionera
Flor i fruit de la passionera
© MC
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les passifloràcies, de fins a 8 m de llarg, amb circells, de fulles alternes lobulades, de flors solitàries, oloroses, efímeres, molt vistoses, amb els colors purpuri, blanc i blau, i de fruits en baia.
És originària de l’Amèrica equatorial i és molt comuna en els jardins dels països càlids
flor de corall
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes trifoliolades i de flors carmesines.
És una planta ornamental procedent del Brasil molt conreada en països càlids i temperats, especialment als EUA
mesoanàlisi
Meteorologia
Anàlisi dels fenòmens de mesoescala.
S'utilitza generalment en l’estudi dels fronts càlids, els fronts freds, les oclusions, les tempestes i els complexos convectius de mesoescala
fitolacàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.
Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra
anaplasmosi
Veterinària
Infecció per rickèttsies del gènere Anaplasma, pròpia dels bovins dels països càlids.
Els paràsits resideixen a la melsa, al fetge, i a la vesícula biliar comporta, sovint, icterícia i anèmia Són observades diferents formes de la malaltia lleu, sobreaguda, aguda i crònica La forma lleu ataca els vedells i es manifesta amb tristesa, desgana, restrenyiment, aflaquiment i fluix mucopurulent dels ulls i el nas, que desapareix al cap de pocs dies La forma sobreaguda es presenta a les vaques lleteres El tractament d’aquesta malaltia es limita a repòs absolut i a l’administració de tònics generals
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima