Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
còndil
Anatomia
Apòfisi articular d’un os (fèmur, occipital, etc), de forma rodona, amb l’eix longitudinal més llarg que els altres dos eixos.
tíbia
A, peroné (1, còndil extern; 2, cap del peroné; 3, mal·lèol extern); B, tíbia (4, còndil intern; 5, tuberositat anterior; 6, cara interna; 7, cresta de la tíbia; 8, cara externa; 9, cresta interòssia; 10, caire intern; 11, mal·lèol intern)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part interna del segon segment de les extremitats posteriors, al costat del peroné, que té per funció aguantar l’extremitat corresponent.
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
caròtide
Anatomia
Cadascuna de les dues artèries que, per un costat i altre del coll, irriga el cap.
És formada per un tronc inicial únic, anomenat caròtide primitiva , el qual, al nivell de la vora superior del cartílag tiroide, es divideix en dues branques caròtide interna i caròtide externa La caròtide primitiva dreta neix del tronc braquiocefàlic, i l’esquerra, directament de la crossa de l’aorta ambdues es relacionen amb les estructures laterals del coll i principalment amb la vena jugular interna i el nervi pneumogàstric L’artèria caròtide externa arriba fins al coll del còndil del maxillar inferior, i gràcies a les seves branques collaterals i terminals irriga les…
crani
Calavera d’home de la raça mediterrànida, on es poden apreciar part dels ossos que conformen el crani
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat òssia del cap dels vertebrats dins la qual és contingut l’encèfal.
Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…
diplasiocels
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs amb el centre de la vèrtebra sacra convex i articulat amb un doble còndil.
Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita
epicòndil
Anatomia animal
Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil, de la qual és separada per la inserció de la càpsula articular.
En l’epicòndil s’insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l’articulació del colze i sis músculs de l’avantbraç el segon radial extern, el supinador curt, l’extensor comú dels dits, l’extensor propi del menovell, el cubital posterior i l’anconal
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…