Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
caçador | caçadora
Persona que caça com a professió o té habilitat i experiència especials en l’activitat cinegètica.
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de…
caçador | caçadora
Que caça, dit especialment dels animals que cacen d’altres animals.
arpó
Caçador amb arpó
© Fototeca.cat-Corel
Pesca
Instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer proveïda, en un extrem, de pues dirigides cap endarrere, anomenades llengüetes, les quals impedeixen que la presa es desclavi un cop enfilada.
Els arpons clàssics són, generalment, proveïts de mànec i llançats a mà Han esdevingut especialment coneguts els grans arpons que eren emprats en la caça de la balena, del catxalot, etc en les formes més modernes, els arpons presenten llengüetes que es mantenen replegades sobre l’eix i es despleguen dins la carn de la víctima dofinera Actualment per a la caça dels cetacis hom empra arpons de llengüetes desplegades proveïts d’una càrrega explosiva que mata l’animal, els quals són llançats mitjançant canons especials un cap de corda permet de llevar la presa Hom empra…
caça
Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
carneral
Sarronet de caçador.
esquivador | esquivadora
Caçador encarregat d’esquivar la caça.
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú